a

Acceso a tienda

Contacto

}

En els darrers temps hem presenciat un degoteig de notícies sobre morts o danys produïts per l'amiant. Habitualment aquestes notícies solen ser decisions judicials o reclamacions a la Seguretat Social sobre malalties o morts relacionades amb activitats laborals on va tenir a veure l'amiant.

En haver estat utilitzat durant molts anys i en multitud de productes, existeix encara una gran quantitat de material instal·lat en dipòsits d'aigua, conduccions, edificis, objectes domèstics, teulades, forns,… Molts professionals segueixen trobant amiant en les seves tasques quotidianes: fontaners, paletes, personal de manteniment d'edificis, vaixells i trens, etc, per la qual cosa el problema de l'amiant encara dista molt d'estar resolt.

Una mica d'història

Si bé pot semblar que l'amiant és un material modern, ja era conegut des de l'antiguitat. Històricament la utilització de l'amiant es remunta a l'antic Egipte, on es feia servir en forma de fibres per allargar la vida de la roba i per embalsamar els faraons.

Durant la 1a revolució industrial (1760-1860) l'amiant és “redescobert” per l'home modern, produint-se un important augment de l'interès científic per aquest material. El 1820 Giovanni Aldini dissenya vestits d’amiant per a bombers, cosa que es considera la seva primera explotació comercial.

L'amiant no només va ser utilitzat en entorns industrials o de construcció. sinó que també es van promoure altres usos de tipus més lúdic: : (Efectes especials: La neu al mag d’oz; decoració nadalenca, millor amb amiant; filtres de cigarretes, recomanats per científics i grans estrelles del cinema)

Muchos profesionales siguen encontrando amianto en sus tareas cotidianas
Fibra de Critosilo o amianto blanco (INSST)

Però, què és l'amiant?

L'amiant, o uralita, es designa a la forma fibrosa de diversos minerals naturals. Està compost per fibres microscòpiques que poden romandre en suspensió a l'aire el temps suficient perquè representin un risc respiratori. Les principals varietats, ordenades segons la importància del seu consum i utilització són:

  • Crisotil(amiant blanc).
  • Crocidolita (amiant blau).
  • Amosita o grunereta amiant (amiant marró).
  • Antofilita amiant.
  • Actinolita amiant.
  • Tremoleta amiant.

 

Les tres primeres són les varietats d'amiant més utilitzades comercialment.

Totes les varietats d'amiant són agents carcinògens de categoria 1A; és a dir, s'ha constatat que provoquen càncer a l'ésser humà.

La importància comercial de l'amiant es deu per una banda al baix cost de producció i per l'altra, al conjunt de propietats aïllants, mecàniques, químiques i de resistència a la calor que presentava el material, sol o barrejat amb altres materials.

On podem trobar amiant?

Considerant les propietats anteriorment descrites, podem trobar amiant en nombroses ubicacions, tant de l’entorn domèstic como del entorno industrial.

Marc legal

A l'estat espanyol, fins a l'any 2001 no es va establir la prohibició d'utilitzar, produir i comercialitzar fibres d'amiant i productes que el continguin mitjançant l'ordre del ministeri de la presidència, de 7 de desembre.

Actualment, la norma legal que estableix les disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als treballs amb risc d'exposició a l'amiant és el RD 396/2006 

Efectes sobre la salut

Els primers a deixar constància dels efectes perjudicials sobre la salut de l'amiant van ser els grecs, com així ho ressenya el geògraf Estrabón indicant que molts esclaus que tenien amiant a les seves vestidures patien malalties pulmonars.

La relació entre l'exposició laboral a fibres d'amiant a l'ambient i les malalties respiratòries és un dels objectes d'estudi més investigats per l'epidemiologia moderna.

L'Organització Mundial de la Salut, OMS, adverteix que el mineral actualment processat i instal·lat causarà anualment la mort d'entre 110.000 i 150.000 persones, i que així passarà encara en els propers decennis per efectes de l'activitat passada, tot i que actualment està prohibit i a la seva explotació i ús a la Unió Europea.

Un estudi realitzat per investigadors de l'Institut de Salut Carles III, el Consorci de Recerca Biomèdica d'Epidemiologia i Salut Pública i el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat del Govern d'Espanya, que va analitzar els casos de càncer pleural en el període de 1976 a 2010, va constatar un augment en els casos de càncer, passant de 491 en el període 1976-1980, a 1249 en el període 2006-2010. Aquest mateix estudi afirma que a Espanya continuarà havent-hi morts a causa de l'exposició a l'amiant, almenys, fins a l'any 2040.

Els materials que contenen amiant no presenten riscos per a la salut si les fibres romanen fortament unides a la matriu del material. Si aquests materials es trenquen o es desgasten, es poden dispersar a l'ambient fibres diminutes i invisibles a simple vista que poden ser inhalades. L'acumulació i la permanència d'aquestes fibres als pulmons són la causa de les malalties associades a l'exposició a fibres d'amiant.

Els efectes principals per a la salut derivats de l'exposició a l'amiant són:

Asbestosi (o amiantosi).

És una irritació del teixit pulmonar que produeix cicatrius (fibrosi), cosa que ocasiona insuficiència respiratòria. Pot provocar la mort en persones exposades a alts nivells d'amiant durant un llarg període de temps. La seva evolució és lenta, generalment més d'una dècada després de començar l'exposició.

Càncer de pulmó.

Presenta un període de latència alt, generalment entre 15 i 40 anys després de l’exposició. Sol ser mortal al 95% dels casos.

Mesotelioma.

És un tumor maligne de la pleura (sacs que contenen els pulmons) o del peritoneu (membrana que recobreix l'interior de la cavitat abdominal). Sol tenir un període de latència entre 20 i 40 anys. No hi ha tractament.

Plaques pleurals.

Són engrossiments aïllats que es produeixen a la superfície de la pleura. No són malignes i, normalment, no alteren la funció pulmonar.

S'estima que els treballadors exposats a l'amiant presenten un risc de càncer de pulmó cinc vegades més gran que els no exposats, però el risc per als treballadors exposats a l'amiant, que a més fumen, es multiplica per cinquanta.

Fins quan?

Recentment s'ha aprovat la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, que a la seva disposició addicional catorzena estableix:

“En el termini d'un any des de l'entrada en vigor de la llei, els ajuntaments elaboraran un cens d'instal·lacions i emplaçaments amb amiant incloent-hi un calendari que en planifiqui la retirada. Tant el cens com el calendari, que tindran caràcter públic, seran remesos a les autoritats sanitàries, mediambientals i laborals competents de les comunitats autònomes, les quals hauran d'inspeccionar per verificar, respectivament, que s'han retirat i tramès a un gestor autoritzat. Aquesta retirada prioritzarà les instal·lacions i emplaçaments atenent el seu grau de perillositat i exposició a la població més vulnerable. En tot cas les instal·lacions o emplaçaments de caràcter públic amb més risc hauran d'estar gestionades abans del 2028”

Considerant a més, que des de l'any 2001 no es poden utilitzar, produir i comercialitzar fibres d'amiant i productes que el continguin, i que els productes amb contingut en amiant aniran aconseguint el final de la seva vida útil, la que oscil·la entre els 30 i 50 anys, obligant el titular de la ubicació a la seva retirada, no hi ha dubte que estem una mica més a prop de l'objectiu d'eliminar l'elevat impacte en vides humanes del també conegut com a material etern.

Fins que aquest dia arribi, els serveis de prevenció en compliment de les funcions establertes a l'article 31.3 de la LPRL, haurem de ser capaços de prestar a les empreses el millor assessorament i suport que necessiti, per a la identificació, eliminació i reducció dels riscos derivats de l'amiant.

 

Departament de Prevenció tècnica Grup Preving.

¿Te ha gustado el contenido?

 SUSCRÍBETE

ENTRADAS RELACIONADAS