Analítica al reconeixement mèdic. Què miren?

L’examen de salut o analítica es compon d’una sèrie de proves o exploracions de caràcter general i d’altres específiques segons el que estableixen els protocols específics, en funció dels riscos a què està exposat al seu lloc de treball.

Entre elles, se sol incloure una analítica de sang i orina, en què es determinen diferents paràmetres o marcadors de caràcter general. En alguns casos determinem altres paràmetres en funció dels riscos a què estigui exposat el treballador i segons s’estableixi als protocols específics, o al pla de promoció de la salut oportú de l’empresa.

L’analítica de sang requereix un dejuni previ, ja que algun dels paràmetres es pot veure afectat per la ingesta d’aliments. L’extracció no sol durar més que uns minuts i es realitza en posició d’assegut o estirat. Es pren una mostra de sang venosa, normalment a prop del colze. Les mostres s’etiqueten per a la identificació i es traslladen a un laboratori especialitzat per a la seva anàlisi i per a la determinació dels paràmetres que es requereixin. Per a cada paràmetre s’utilitza un rang de valors mitjans perquè el que es considera normal i poden variar segons la tècnica utilitzada a cada laboratori.

En el cas dels exàmens de salut generals, es tracta d’una analítica de sang bàsica que inclou un hemograma complet i altres determinacions que ens permeten detectar algunes anomalies hematològiques, metabòliques, hepàtiques, renals, així com del metabolisme lipídic. Determinarem les dades hematològiques (sèrie blanca i sèrie vermella) i bioquímics més generals (glucosa, colesterol, triglicèrids, etc.).

Hemograma

És l’estudi de les dades hematològiques, cel·lulars i determinarem:

Hematies: els encarregats del transport de l’oxigen a les cèl·lules de l’organisme i contenen l’hemoglobina que és la proteïna que la porta.

Quan disminueixen apareixen les anèmies, les més freqüents per manca de ferro.

Un altre paràmetre relacionat és l’hematòcrit que és el percentatge d’hematies al volum total de sang i és un bon paràmetre per valorar les anèmies.

Leucòcits tenen la funció de defensa davant agents patògens i hi ha diferents tipus, cadascun té la seva especificitat. Són neutròfils, limfòcits, monòcits, eosinòfils i basòfils. Els leucòcits augmenten davant de l’existència d’un procés infecciós.

Plaquetes: són les encarregades de la coagulació de la sang i impedir hemorràgies.

Bioquímica

En general, determinarem els paràmetres més comuns:

La glucosa: és la principal font d’energia cel·lular i es pot veure alterada per la dieta i per diferents malalties metabòliques com la diabetis.

El colesterol és un component fonamental de les membranes cel·lulars i precursor de moltes substàncies necessàries per a la vida.

Circula unit a lipoproteïnes com el LDL l’augment del qual contribueix a formar dipòsits a les artèries generant risc cardiovascular i el HDL (colesterol bo) que actua reduint aquests dipòsits i reduint aquest risc.

Els triglicèrids es corresponen al greix ingerit i serveixen per al transport i el magatzem d’energia. El seu augment genera un risc cardiovascular.

Les transaminases (GOT, GPT) són enzims presents principalment al fetge, encara que també al cor i músculs. El seu augment indica la destrucció d’aquests teixits.

La creatinina: és un producte del metabolisme muscular que s’elimina pel ronyó, per això el seu valor es relaciona amb la funció renal.

Anàlisi d’orina

En general, es recull la mostra d’orina en aixecar-se, descartant el principi i el final de la micció.

L’anàlisi d’orina consta d’una observació de la mostra, un examen químic i un examen microscòpic (sediment)

En una anàlisi rutinari d’orina podem detectar la presència de nitrits, sang, proteïnes, leucòcits, microorganismes, i amb això podem detectar processos infecciosos, alteracions metabòliques, lesions internes que provoquen hemorràgies, vidres per la presència de càlculs renals, ….

L’analítica general que es practica als exàmens de salut individuals aporta una informació bàsica al personal sanitari de gran valor donant una visió general de l’estat de salut. L’existència d’una o més anomalies no ha de significar que es pateix una malaltia, per la qual cosa tota analítica ha de ser interpretada sempre per un especialista perquè les dades varien en funció de cada laboratori, el sexe, l’edat, les condicions físiques, la alimentació, la medicació, … i cal l’estudi de la història completa de cada individu per arribar a una valoració o diagnòstic correcte.

En un reconeixement mèdic apareix si consumeixes drogues?

Caldria un test de drogues i aquesta no és una prova que s’inclogui als reconeixements mèdics generals. A més, en qualsevol cas, aquests tests de drogues només es poden fer amb autorització prèvia de la persona.

Miquel Soler – Metge especialista en Medicina del Treball