Anar a dormir d’hora afavoreix la salut cardiometabòlica

Un estudi publicat a la revista Experimental Physiology suggereix que l’hàbit d’anar a dormir d’hora afavoreix la salut metabòlica. Per la seva banda, anar a dormir tard incrementa el risc de patir malalties cardiovasculars i diabetis. Els que van a dormir aviat solen correspondre als anomenats cronotips primerencs, és a dir, els individus amb preferència per aixecar-se aviat i iniciar les activitats abans.

Característiques del cronotip primerenc

• Tendència a tenir major activitat física general
• Menor prevalença de malaltia cardiovascular
• Més sensibilitat a la insulina
• Menor risc de diabetis mellitus tipus 2
• Nivells més baix de triglicèrid i Proteïna C reactiva

A tots se li va realitzar un examen clínic complet, proves de laboratori amb la inclusió de glucosa, lipoproteïnes i triglicèrids.  A més, se’ls va realitzar un electrocardiograma en repòs i durant l’exercici, proves antropomètriques, distribució de greix corporal i de consum d’oxigen incremental a màxim (VO2max).

Principals resultats

• Els CT tenen més eliminació de glucosa no oxidativa (NOGD) i oxidació de greixos (FOX) en repòs que els LC.
• Els EC van utilitzar més greixos durant l’exercici.
• Els EC van mostrar menor sedentarisme i més activitat física als matins i migdia.
• Els EC amb síndrome metabòlica utilitzen més greix en relació amb l’eliminació de glucosa no oxidativa (NOGD) sota influència de la insulina.

Aquests resultats són indicatius de les diferències en els cronotips a favor del cronotip primerenc en el qual es troba la major utilització dels greixos durant l’exercici. També té una major eliminació de glucosa no oxidativa per influència de la insulina. Per la seva banda, els de cronotip tardà mostren més resistència a la insulina i cremen menys greixos, comportant això a una pitjor salut metabòlica i per tant més risc de diabetis mellitus i malalties cardiovasculars.

Comentari:

Aquest nou estudi reforça l’evidència que anar a dormir d’hora millora la salut cardiometabòlica. Contràriament, l’anomenat cronotip tardà té una major resistència a la insulina i cremen menys greixos, la qual cosa comporta un major risc de diabetis mellitus tipus 2 i malalties cardiovasculars.