Els riscos més comuns en els desplaçaments laborals

Enfrontar-se a la sinistralitat viària en el desplaçament laboral, implica una primera anàlisi. Els desplaçaments que realitzen les persones treballadores s’enquadren en dues àrees fonamentals:

El desplaçament “in itinere”: és l’accident que pateix la persona en anar o en tornar del lloc de treball. Realitzat amb una alta variabilitat de mitjans de locomoció, i que cau dins de les cobertures de l’accident laboral si s’escau en els supòsits recollits en la normativa.

El desplaçament “in mission”: es registra durant el desplaçament de la persona treballadora a un lloc diferent de l’habitual per realitzar una activitat sol·licitada per l’empresa. Realitzat per compte de l’ocupador, i amb uns requeriments definits, ja que té la consideració de lloc de treball per part de l’Autoritat Laboral.

La capacitat de l’ocupador per implementar mesures preventives en els aspectes recollits anteriorment és molt diferent en cadascun d’ells. 

Un dels esglaons que formen la cadena d’elements en aquesta estratègia global és la Prevenció de Riscos Laborals relacionats amb la Seguretat Viària.

Els Plans de Mobilitat en l’àmbit laboral

En el nostre entorn s’està desenvolupant una cultura de sostenibilitat enfocada a la mobilitat que cobreix facetes diverses. En centrar-nos en el Pla de Mobilitat cal establir que és una eina de gestió que analitza tots els desplaçaments de les persones treballadores des del punt de vista de:

L’objectiu és racionalitzar l’ocupació dels mitjans de locomoció i transport de l’àmbit laboral, analitzant totes les variables que intervenen en Seguretat Viària, per determinar quines són les solucions que són més aplicables per a la millora dels indicadors de la seva gestió:

• Determinació del tipus i les característiques dels llocs de treball afectats per aquest risc.
• Determinació de l‘exposició al risc dels llocs de treball estudiats.
• Determinació dels nivells de gestió assolits per les empreses per minimitzar aquest risc.
• Verificació de les mesures preventives que s’estan implementat en aquests llocs.
• Determinar les pautes vàlides per implantar els principis generals de prevenció en la seguretat viària i la mobilitat segons els criteris de gestió responsables d’acord amb el risc

El Mètode Vítaly per a Plans de Mobilitat

Els especialistes de Vítaly, plantegem que els accidents no són esdeveniments fortuïts, inevitables, impredictibles i dependents de la sort.

Per contra, en la majoria dels casos segueixen paràmetres característics de distribució; és a dir, l’accident globalment és sempre una conseqüència d’alguna fallada del sistema evitable i fins a cert punt predictible (Montoro, Carbonell, Sanmartin, & Tortosa, 1995).

L’informe de l’OMS el 2004 (Peden, i d’altres, 2004) ens orienta cap a un enfocament integral de la seguretat viària, identificant els elements que defineixen les àrees de treball potencials a les quals dirigir l’atenció:

• La via de desplaçament
• El tipus de vehicle usat en el desplaçament
• L‘entorn viari

L’entorn de la seguretat laboral és un marc que ens empeny a analitzar un cúmul de factors que cada vegada més es tracta com un sistema. I la seguretat viària en l‘entorn laboral ha de ser tractada com una part d’aquest sistema.

D’aquesta manera, orientem el nostre treball en els Plans de Mobilitat cap als següents objectius:

• Desenvolupament d’un mètode de jerarquització de riscos en els desplaçaments que reculli els ítems principals demanats per l’Autoritat Laboral pel que fa als desplaçaments per carretera.
• El mètode desenvolupat ha de ser implementat sense complicació en el sistema de gestió de l’ocupador, facilitant la seva utilització fins a l’extrem de poder ser una eina d’ús ràpid i adaptat als procediments de treball implantats.

Des de Vítaly, determinem la jerarquització dels riscos per desplaçament en carretera, tant per al desplaçament “in itínere” com per a l’estudi de rutes establertes per als desplaçaments “in mission”.  Per això, el nivell de risc total es determina com a funció de tres factors:

** Cadascun d’aquests factors, al seu torn, s’ha de determinar específicament.

Antonio Miguel Pérez Belda, tècnic de Prevenció