Hàbits de treball ergonòmics: pràctiques bones i no tan bones

La resistència al canvi és connatural a l’èsser humà malgrat que, paradoxalment, el canvi és constant en les persones. Ens trobem a l’era de la informació en la que alguns paradigmes del segle XX ja no ens serveixen i és per això que cal modificar-los. Vegem aquest aspecte traslladat a l’àmbit de l’ergonomia i els hàbits de treball.

A diari duem a terme activitats, tant a la feina com en el nostre dia a dia, que no sempre responen a criteris d’ergonomia i economia d’esforç sino que són fruit del costum. Fins i tot quan sabem quines són les postures menys lesives o els gestos més adequats, a diari fem accions allunyades de les recomanacions ergonòmiques.

No podem perdre de vista que les hores de dedicació a la feina superen el temps que destinem a la resta de les activitats diàries de manera que, determinats hàbits posturals o gestos adquirits poden resultar lesius si s’instauren a la nostra forma de treballar diària.

Exemples de pràctiques ergonòmiques inadequades a la feina

Vegem-ne un exemple. Observeu les diferències entre les imatges:

En aquest cas, l’hàbit de mantenir els papers davant el teclat, fa que quedi a una major distància, generant major tensió a la musculatura de l’espatlla i coll ja que no es recolza totalment el braç esquerre a la taula. 

D’altra banda, fer servir el ratolí sense recolzament de l’avantbraç a la taula provoca una zona de compressió al canell amb la vora de la taula que pot relacionar-se amb l’aparició de molèsties.

I aquest altre exemple?

Desplaçar-se pel magatzem arrossegant una transpaleta buida no hauria de suposar cap problema. Però, si el nostre hàbit diari és fer-ho amb una extensió de l’articulació de l’espatlla, portant el braç cap enrere en la seva desviació màxima, poden aparèixer molèsties i lesions como les tendinopaties d’espatlla.

Als dos exemples anteriors podem observar aspectes que poden desencadenar molèsties o futures lesions en les persones treballadores tot sovint associats a gestos individuals o hàbits personals: no es tracta d’aspectes exclusivament determinats per la tasca sinó per la manera en la que l’activitat es duu a terme.

Els trastorns musculoesquelètics atribuïbles a factors ergonòmics que tenen a veure amb una postura lesiva o amb un hàbit inadequat al lloc de treball tenen la particularitat de ser subtils i poden passar desapercebuts als ulls d’una persona observadora no experimentada. Però, indubtablement, es troben presents al dia a dia de totes les activitats laborals.

Fruit d’aquesta necessitat l’INSST va publicar la Guía de actuación para la implantación de comportamientos seguros y saludables generadores de Cultura preventiva y de Excelencia amb la intenció d’incidir en la possibilitat d’“evolucionar de l’obligació, supervisió i control al compromís, la confiança i el lideratge” com a pilars per aconseguir l’excel·lència.

Bones pràctiques ergonòmiques a la feina

Així, què es considera una bona pràctica en aquesta línia? Algunes de les característiques que la definirien són les següents:

1. Es tracta d’una experiència exitosa que s’identifica mitjançant una acció, (forma òptima d’executar un procés) referint-se a fets evidenciables i no a intencions sobre Seguretat i Salut.
2. És quelcom pràctic, aplicat, que impacta de forma evident en la millora de la vida de les persones.
3. Per algunes persones pot ser norma o model, per a d’altres només exemples o referents.
4. Té efecte multiplicador, és a dir, pot ser replicat o adaptat segons les circumstàncies i protagonistes implicats com Direcció, Comandaments intermedis, Operadors de línia, Representants legals de les persones treballadores, Proveïdors, Clients, etc.
5. Introdueix nous elements o millora els existents amb l’objectiu de perfeccionar el seu funcionament intern i la seva relació amb l’entorn, que es veu altament beneficiat.
6. Respon a una necessitat identificada en matèria preventiva, fruit d’una acurada avaluació d’alguna característica, procés, comportament o actitud que cal modificar i millorar i, tanmateix, té un objectiu definit, pertinent i realista.

Coneixes els nostres Programes Ergo4U© i ERGO-Coach VÍTALY?

A la Guia de l’INSST s’indiquen quatre grans blocs de desenvolupament d’iniciatives, sent una d’elles la que té a veure directament amb les Bones Pràctiques vinculades amb la Formació i Desenvolupament de les persones treballadores.

• Programa Ergo4U©

El nostre programa avançat d’intervenció ergonòmica Ergo4U© està basat en metodologies específiques de Seguretat Basada en el Comportament (SBC) amb l’objectiu de motivar el canvi envers comportaments segurs i en tècniques d’ergonomia participativa en les que el personal treballador col·labora activament en la identificació de riscos i en les propostes per la eliminació y control dels mateixos.

• ERGO-Coach VÍTALY

El programa ERGO-Coach VÍTALY unifica la prevenció de riscos laborals amb la supervisió ergonòmica amb un enfocament basat en l’ergomotricitat. Les sessions d’ERGO-Coach VÍTALY inclouen una part d’identificació dels gestos que poden representar major càrrega estàtica i dinàmica a les diferents zones del cos, i una altra part pràctica en la que s’incideix en la incorporació dels gestos motrius més adequats per cada tasca, de forma individualitzada.

Els èxits de les nostres intervencions en Ergonomia Conductual i Ergomotricitat a organitzacions de qualsevol sector d’activitat ens avalen.

Sílvia Mallor

Dirección Área de Ergonomía

VÍTALY