a

Mites alimentaris que has de conéixer

26 March 2020

Els mites alimentaris estan en boca de tots, sobretot, en aquests temps amb tants canals de comunicació, com  WhatsApp, xarxes socials i Internet. Les llegendes urbanes  es viralitzen en hores.  Però per què es produeixen aquests mites?  Molts són els factors que porten a la difusió i propagació  d’aquests mites, campanyes de màrqueting i publicitat, coneixements nutricionals desfasats o poc  científics, etiquetats confusos … 

Mites alimentaris

Els mites alimentaris més difosos són els següents:

Portar una dieta vegetariana és més sa, tot i que és una dieta “incompleta” 

El que de veritat importa és que la dieta sigui equilibrada, tant si és vegetariana com si no, pot ser  errònia o perjudicial si no es dissenya bé.  Pràcticament tots els nutrients d’aliments d’origen animal es poden substituir per altres nutrients  presents  en  els  aliments  d’origen  vegetal,  excepte  la  vitamina  B12  (només  en  aliments  d’origen  animal).  Per això, en el cas d’una dieta vegetariana, serà necessària una suplementació d’aquesta vitamina.

Als pollastres els donen hormones i antibiòtics perquè creixin més ràpid 

A Europa l’ús d’hormones i antibiòtics per accelerar el creixement està prohibit des de fa molt de temps.  Actualment només es permet l’ús d’antibiòtics en cas de presentar‐se una malaltia per a la qual no hi ha  alternatives.  Un animal que hagi estat tractat amb antibiòtics no pot passar a la cadena alimentària després de ser  sacrificat, fins que l’antibiòtic no hagi desaparegut completament del seu cos.

El peix de piscifactoria és pitjor 

El peix de piscifactoria té bastant mala premsa, i és considerat un peix de pitjor qualitat i pitjor gust  (sabor a terra). No obstant això, després de cuinat, es fa difícil distingir quin és quin (sobretot amb els  ulls embenats).  Una de les principals diferències és la mida del peix, ja que els de criança solen ser més petits o “de  ració”. A l’ésser més grans els salvatges, que poden fins quadruplicar el pes, si pot ser que tinguin més  intensitat de gust al tenir més greix.  A nivell de seguretat alimentària si cobren cert avantatge els de criança, ja que es crien en espais més  controlats, que no seran una zona contaminada, …

Els peixos grans són tòxics pel mercuri que contenen 

És cert que els peixos contenen mercuri, compost present en el medi ambient i bioacumulable en la  cadena alimentària, principalment en organismes aquàtics i peixos (sobretot els més grans), el qual  resulta tòxic per a l’ésser humà.

No obstant això, tot i el mite que s’ha estès que no cal menjar tonyina, peix espasa o esquals per l’acumulació de contaminants en el seu cos, la ciència parla d’un altre element relacionat. El peix blau,  i els túnids en particular, posseeix un contingut particularment alt de certs compostos de seleni, un  micronutrient essencial responsable, entre altres coses, de la producció de l’hormona tiroïdal. En  estudis dels anys 60 ja es parlava de la capacitat del seleni per neutralitzar la toxicitat del mercuri i  ajudar a eliminar‐lo. La seva presència exerciria un efecte protector davant el mercuri, de manera que,  si bé no cal abusar del seu consum (com amb molts altres aliments), sí que caldria consumir pels seus  efectes beneficiosos.

El vincle entre mites i creences és tan estret que mai s’està segur de què tenen de cert i què de ficció (Ally Conde)

Mª José Alonso

Auditoriza

Comentaris

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no serà publicada. Els camps obligatoris estan marcats amb *

Responsable: PREVING CONSULTORES, S.L.U.  +info

Finalidad: Gestión de las solicitudes de los usuarios    +info

Legitimación: Consentimiento interesado +info

Destinatarios: Otras empresas del Grupo Preving  +info

Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos, como se explica en la información adicional +info

Información adicional: Puede consultar la información adicional y detallada sobre Protección de datos en nuestro Aviso Legal 

No hi ha comentaris