Els mites alimentaris estan en boca de tots, sobretot, en aquests temps amb tants canals de comunicació, com WhatsApp, xarxes socials i Internet. Les llegendes urbanes es viralitzen en hores. Però per què es produeixen aquests mites? Molts són els factors que porten a la difusió i propagació d’aquests mites, campanyes de màrqueting i publicitat, coneixements nutricionals desfasats o poc científics, etiquetats confusos …
Mites alimentaris
Els mites alimentaris més difosos són els següents:
Portar una dieta vegetariana és més sa, tot i que és una dieta “incompleta”
El que de veritat importa és que la dieta sigui equilibrada, tant si és vegetariana com si no, pot ser errònia o perjudicial si no es dissenya bé. Pràcticament tots els nutrients d’aliments d’origen animal es poden substituir per altres nutrients presents en els aliments d’origen vegetal, excepte la vitamina B12 (només en aliments d’origen animal). Per això, en el cas d’una dieta vegetariana, serà necessària una suplementació d’aquesta vitamina.
Als pollastres els donen hormones i antibiòtics perquè creixin més ràpid
A Europa l’ús d’hormones i antibiòtics per accelerar el creixement està prohibit des de fa molt de temps. Actualment només es permet l’ús d’antibiòtics en cas de presentar‐se una malaltia per a la qual no hi ha alternatives. Un animal que hagi estat tractat amb antibiòtics no pot passar a la cadena alimentària després de ser sacrificat, fins que l’antibiòtic no hagi desaparegut completament del seu cos.
El peix de piscifactoria és pitjor
El peix de piscifactoria té bastant mala premsa, i és considerat un peix de pitjor qualitat i pitjor gust (sabor a terra). No obstant això, després de cuinat, es fa difícil distingir quin és quin (sobretot amb els ulls embenats). Una de les principals diferències és la mida del peix, ja que els de criança solen ser més petits o “de ració”. A l’ésser més grans els salvatges, que poden fins quadruplicar el pes, si pot ser que tinguin més intensitat de gust al tenir més greix. A nivell de seguretat alimentària si cobren cert avantatge els de criança, ja que es crien en espais més controlats, que no seran una zona contaminada, …
Els peixos grans són tòxics pel mercuri que contenen
És cert que els peixos contenen mercuri, compost present en el medi ambient i bioacumulable en la cadena alimentària, principalment en organismes aquàtics i peixos (sobretot els més grans), el qual resulta tòxic per a l’ésser humà.
No obstant això, tot i el mite que s’ha estès que no cal menjar tonyina, peix espasa o esquals per l’acumulació de contaminants en el seu cos, la ciència parla d’un altre element relacionat. El peix blau, i els túnids en particular, posseeix un contingut particularment alt de certs compostos de seleni, un micronutrient essencial responsable, entre altres coses, de la producció de l’hormona tiroïdal. En estudis dels anys 60 ja es parlava de la capacitat del seleni per neutralitzar la toxicitat del mercuri i ajudar a eliminar‐lo. La seva presència exerciria un efecte protector davant el mercuri, de manera que, si bé no cal abusar del seu consum (com amb molts altres aliments), sí que caldria consumir pels seus efectes beneficiosos.
El vincle entre mites i creences és tan estret que mai s’està segur de què tenen de cert i què de ficció (Ally Conde)
Mª José Alonso
Auditoriza
Comentaris
No hi ha comentaris