L’Estatut de les persones treballadores estableix el dret d’una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut laboral, aquest dret suposa una correlativa obligació de la persona empresària de protecció de les seves persones treballadores davant els riscos derivats del treball. Per tant, la persona empresària, a través d’una sèrie d’actuacions que imposa la normativa en Prevenció de Riscos Laborals, ha de donar compliment a aquest dret de les persones treballadores de realitzar el seu treball en condicions de seguretat i salut.
Per això, l‘incompliment per part de la persona empresària de les seves obligacions en matèria seguretat i salut pot derivar en tres tipus de responsabilitats:
- Responsabilitat administrativa
- Responsabilitat civil
- Responsabilitat penal
Responsabilitat administrativa
Quant a la responsabilitat administrativa podem indicar tres característiques fonamentals:
- Hi ha d’haver un incompliment de la normativa en Prevenció de Riscos Laborals perquè hi hagi sanció.
- Es pot sancionar per accions o omissions, és a dir, tant per una actuació incorrecta, com per la passivitat en el compliment de les obligacions preventives.
- No cal que es produeixi un accident de treball o un dany.
El procediment sancionador s’inicia normalment per la Inspecció de Treball i Seguretat Social que, actuant d’ofici o per denúncia, visitarà i/o sol·licitarà documentació a una empresa i en cas d’apreciar algun tipus d’incompliment podrà adoptar diferents actuacions:
- Requerir l’esmena, determinant un termini per a això.
- Ordenar la paralització dels treballs, si aprecia un risc greu i imminent.
- Efectuar el requeriment d’esmena i/o paralització dels treballs, i alhora, proposar sanció per l’incompliment apreciat.
La proposta de sanció es materialitzarà en una acta d’infracció la qual es donarà trasllat a l’empresa, qui, en un termini de 15 dies hàbils (no es computen dissabtes, diumenges, ni dies festius) comptats des de l’endemà de la notificació de l’acta d’infracció, podrà realitzar escrit d’al·legacions o acollir-se a la reducció del 40% que li possibilita al final de l’acta d’infracció:
- Oposar-se al procediment sancionador realitzant escrit d’al·legacions i aportant les proves que estimi oportunes. Si la resolució de l’administració fos desestimatòria, la persona empresària podrà encara oposar-se a l’acta d’ infracció mitjançant un recurs d’alçada en el termini d’un mes.
En el cas de no formalitzar-se escrit d’al·legacions, l’acta d’infracció podrà ser considerada proposta de resolució, d’acord amb el que estableix l’article 17 del Reial decret 928/1998 de 14 de maig.
O de conformitat a l’article 14.6 del Reglament sobre procediments per a la imposició de sancions per infraccions d’ordre social i per als expedients liquidataris de quotes de Seguretat Social, aprovada per Reial decret 926/1998, de 14 de maig, en els supòsits de sancions per als quals es proposi una sanció que tingui caràcter exclusivament pecuniari, si el subjecte responsable procedís al pagament de la sanció proposada en l’acta amb caràcter previ a la resolució, en el termini establert, i renunciés a l’exercici de qualsevol acció, al·legació o recurs en via administrativa, aquest pagament portarà implícit el reconeixement de responsabilitat i l’import de la sanció es reduirà en un 40 per cent.
Les infraccions, segons el Reial decret 5/2000, de 4 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei sobre Infraccions i Sancions en l’Ordre Social, poden ser:
- Infraccions lleus, recollides a l’ art. 11.
- Infraccions greus, recollides a l’ art. 12.
- Infraccions molt greus, recollides a l’art. 13.
En l’article 39 del Reial decret 5/2000, de 4 d’agost, s’estableixen els criteris de graduació de les sancions que podran variar en funció de la concurrència de les següents circumstàncies:
- La perillositat de les activitats desenvolupades a l’empresa o centre de treball.
- El caràcter permanent o transitori dels riscos inherents a aquestes activitats.
- La gravetat dels danys produïts o que s’ haguessin pogut produir per l’absència o deficiències de les mesures preventives necessàries.
- El nombre de persones treballadores afectades
- Les mesures de protecció individual o col·lectives adoptades per la persona empresària i les instruccions impartides per aquest en ordre a la Prevenció dels Riscos.
- L’incompliment dels advertiments o requeriments.
- La inobservança de les propostes realitzades pels serveis de Prevenció, els delegats de Prevenció o el Comitè de Seguretat i Salut de l’ empresa per a la correcció de les deficiències legals existents.
- La conducta general seguida per l’ empresari en ordre a l’ estricta observança de les normes en matèria de Prevenció de Riscos Laborals.
Departament d’Assessoria Jurídica de Grupo Preving – Cualtis
¿Te ha gustado el contenido?
ENTRADAS RELACIONADAS
El recurs preventiu en les obres de construcció
El recurs preventiu, introduït per la Llei 54/2003, és una figura clau en la prevenció de riscos laborals en les obres de construcció. El seu objectiu és vigilar i garantir el compliment de les mesures de seguretat.
Protecció contra incendis en els llocs de treball: requisit ineludible en matèria de seguretat
En el artículo 14 de la Ley 31/1995, de Prevención de Riesgos laborales, se establece el derecho de los trabajadores a contar con una eficaz protección en materia de seguridad y salud en el trabajo, incluyendo la obligación del empresario a garantizar la protección contra incendios en los lugares de trabajo.
Comentaris
No hi ha comentaris