El diagrama d’Ishikawa i la investigació d’accidents laborals

El diagrama d’Ishikawa és una eina fonamental i bàsica que s’ha de tenir en compte en la investigació d’accidents en l’àmbit de treball.

Molt utilitzada en els sistemes de millora contínua i en la metodologia per a la resolució de problemes en grup, cercles de qualitat, etc. Aquest mètode ens facilita l’anàlisi de conflictes en gestió empresarial i ens permet investigar d’una manera específica tots els agents involucrats. Descobreix com aplicar-lo per analitzar i preveure els accidents laborals.

Què és el diagrama d’Ishikawa i per a què ens serveix?

Aquesta metodologia d’anàlisi és molt emprada en les empreses per investigar els orígens de certs problemes i, d’aquesta manera, identificar de manera imparcial les causes i tots els factors involucrats.

El nom d’Ishikawa prové del fundador del propi mètode, Kaoru Ishikawa, l’enginyer que va crear el gràfic visual en 1943. Al seu torn, el Diagrama d’Ishikawa és també anomenat Diagrama d’Espina de Peix, per la manera de representar gràficament les idees, o Diagrama de Causa i Efecte, ja que segons Ishikawa tot problema té una causa específica.

El mètode consisteix a exposar clarament quin ha estat el problema i dur a terme un brainstorming per part de tots els membres per analitzar una a una totes les possibles causes arrels d’aquest problema. A l’aplicar-lo, no només podem prendre una millor decisió respecte a la resolució de el problema, sinó que també podem corregir errors o evitar judicis paral·lels alimentats per prejudicis.

El Diagrama de l’Espina de Peix pot ser emprat en molts contextos, per exemple, quan volem millorar un procés empresarial o per resoldre una crisi de reputació corporativa.

Per tant, aplicat correctament i de manera conjunta podem aconseguir:

• Entendre millor la relació de les causes principals i secundàries de l’efecte generat
• Jerarquitzar les idees d’una forma més visual i sistemàtica
• Millorar processos
• Identificar solucions recolzades pels recursos disponibles de l’empresa

Com ens pot ajudar l’ocupació del diagrama d’Ishikawa en la prevenció d’accidents laborals?

La metodologia del diagrama d’Ishikawa per resoldre accidents laborals

Encara que hi ha diversos mètodes per a la investigació d’accidents laborals, com el mètode de l’arbre de causes o el SCRA (Símptoma-Causa-Remei-Acció), sens dubte el d’Ishikawa és un dels més emprats. Ha demostrat ser altament eficaç per tractar problemes complexos de gestió empresarial, sobretot en el cas d’accidents greus o incidents d’alt potencial.

Si en l’àmbit del management modern es defineix el terme “problema” com la diferència entre el desitjat (objectiu) i el que s’ha fet (aconseguit) podem concloure que un accident de treball és, sens dubte, un problema de gestió empresarial.

Des d’aquest punt de vista, el diagrama d’Ishikawa és una eina ideal per a la identificació de la / es causa / es que ha / n provocat un accident. Com hem comentat, tan sols es tracta de plasmar en una representació gràfica les relacions múltiples causa-efecte entre les diverses variables que intervenen en un procés. En aquest cas es consideraria l’accident laboral com l’efecte.

El diagrama Causa-Efecte aplicat a la investigació d’accidents

Aquests 5 passos de la metodologia Ishikawa ens expliquen tot el que hem de tenir en compte per a la investigació d’accidents laborals.

1. 1. La metodologia a emprar per a realitzar la investigació seria la següent

Les 5 M són les diferents variables que intervé en tota activitat econòmica:

• Mà d’Obra.
• Mètodes.
• Maquinària (inclou instal·lacions).
• Materials (matèries primeres).
• Medi Ambient (entorn)

Per exemple, en el cas d’analitzar els mètodes el que cal fer és determinar si hi ha un procediment de treball que indiqui als treballadors com desenvolupar el seu treball dins dels paràmetres de seguretat necessaris. El mateix podria passar pel que fa als productes o substàncies perilloses que interactuen en el desenvolupament de l’activitat.

Pel que fa a la mà d’obra caldrà investigar els factors humans que han pogut intervenir, d’alguna manera, en les causes de l’accident (situació anímica, manca de formació, error humà, etc.).

2. S’assignen les diferents causes potencials a cadascuna de les variables.
3. Es passa de la causa potencial a la causa arrel mitjançant l’anàlisi de la concurrència o no de l’esmentada causa potencial i mitjançant l’aplicació del mètode dels Per què?, ens preguntarem dues o tres vegades per què s’ha donat la esmentada circumstància.
4. Un cop identificada la causa arrel procedirem a aplicar la mesura correctora.
5. Millora contínua, l’estudi realitzat ens ha de permetre plantejar mesures preventives a aquelles causes potencials que, sense haver estat les motivadores de l’accident, hem observat que són objecte de millora.

Així, quan sorgeix un conflicte en l’àmbit empresarial, com passa quan hi ha seriosos dubtes sobre com s’ha originat un accident laboral, podem evitar lluites internes i prendre una millor decisió al respecte.