Nova manera de comunicar-nos: Fatiga en videotrucades

El teletreball implica entre un dels seus aspectes més significatius el utilitzar mitjans de comunicació com les videotrucades, i com tot té coses positives i altres no tant. Plantegem alguns aspectes a tenir en compte i estudiats a la Universitat de Standford (VHIL) pel professor Jeremy Bailenson.

1. Es dóna una quantitat excessiva de contacte visual molt propera i intensa amb les persones que estem duent a terme la videotrucada.

En reunions presencials, el més habitual és no mirar a l’orador de forma contínua, podem prendre anotacions, desviem la mirada momentàniament. A les videotrucades, tots es miren, el que pot crear certa incomoditat i fins i tot pot arribar a ser alguna cosa estressant.

– Què fer: segons Bailenson és bo passar de pantalla completa a minimitzar la mida de la cara a la pantalla.

2. Veure’s constantment un mateix en la videotrucada crea fatiga.

El rebre retroalimentació d’un mateix quan està parlant, plantejant actuacions a realitzar, mesures, temes a comentar … ens provoca una retroalimentació no natural, ja que creem una valoració de nosaltres mateixos i això pot ser summament esgotador.

-Què fer: es recomana activar el botó d ‘ “ocultar vista pròpia”, a el qual es pot accedir fent clic amb el botó dret en la seva pròpia foto, quan la cara està emmarcat correctament en el vídeo.

3. Les videotrucades redueixen de forma molt significativa la nostra mobilitat habitual.

Les videotrucades ens obliguen a estar constantment davant de la pantalla, mentre que la comunicació quan es realitza a través de trucades telefòniques ens permet moure’ns. És a dir, la videotrucada ens limita el moviment que segons Bailenson ens permet un millor acompliment a nivell cognitiu.

-Què fer: Bailenson recomana tenir en compte el lloc des d’on es va a dur a terme la trucada de vídeo, veure on es troba col·locada la càmera i si elements com un teclat extern poden ajudar a crear distància o flexibilitat. Per exemple, una càmera externa més allunyada de la pantalla et permetrà caminar i fer gargots en reunions virtuals com ho fem en reunions reals. Així com apagar el vídeo durant les reunions és una bona regla bàsica per als grups, només per donar-se un breu descans no verbal.

4. La càrrega cognitiva és molt més gran en les videotrucades.

Bailenson assenyala que en la interacció habitual cara a cara, la comunicació no verbal és bastant natural i cada un de nosaltres fa i interpreta de forma natural gestos i senyals no verbals de manera subconscient. Però en les videotrucades, hem de treballar més per enviar i rebre senyals. Si vols mostrar-li a algú que estàs d’acord amb ella, has assentir exageradament o aixecar el polze.

-Què fer: quan tinguem reunions prolongades és important poder apagar la càmera i estar només amb l’àudio, això ens permetrà apartar físicament a la pantalla i poder fer moviments i estiraments que puguin ser necessaris en moments determinats.

Tenint en compte la importància que poden tenir els diferents aspectes investigats i analitzats per Bailenson, també hi ha alguna qüestió en les videotrucades que creen certa preocupació. Fins abans de la pandèmia la comunicació i relació amb les persones, equips i grups, s’ha plantejat amb una interacció majoritàriament directa (presencial), creant una sèrie de “normes” que ajuden a la interacció entre les persones.

Amb l’arribada de la videotrucada de forma massiva, es donen situacions com: participants que parlen per telèfon, contesten mails, realitzen lectures, persones que s’aixequen i poden tornar o no, persones que es veu que estan parlant (no en l’equip) , càmeres apagades en tot moment … tot això crea certa incomoditat en el nou tipus de comunicació i hauria de posar cert ordre en la nova comunicació.

Un altre aspecte a destacar és la reducció de manera dràstica en la comunicació no verbal que es produeix en les videotrucades, la que sempre ens ha proporcionat un plus destacat i que a través de la pantalla perd gran part de la seva importància.

Creus que seria necessari establir unes normes en la nova comunicació o tot val? Et llegim en comentaris.

Antonio Diéguez Loscos, Responsable en l’especialitat de Psicosociologia Aplicada